Statal indebitament in li EU
Prognose del EU pri li indebitament de quelc membre-states. Indicat es li total indebitament del states quam percentagie del brutto intern product. Secun li criteries de Maastricht it deve ne superar 60 %.
Austria
2007: 59,5 %
2008: 62,6 %
2009: 69,1 %
2010: 73,9 %
2011: 77 %
Belgia
2007: 84,2 %
2008: 89,8 %
2009: 97,2 %
2010: 101,2 %
2011: 104 %
Francia
2007: 63,8 %
2008: 67,4 %
2009: 76,1 %
2010: 82,5 %
2011: 87,6 %
Germania
2007: 65 %
2008: 65,9 %
2009: 73,1 %
2010: 76,7 %
2011: 79,7 %
Grand-Britannia
2007: 44,2 %
2008: 52 %
2009: 68,6 %
2010: 80,3 %
2011: 88,2 %
Grecia
2007: 95,6 %
2008: 99,2 %
2009: 112,6 %
2010: 124,9 %
2011: 135,4 %
Hungaria
2007: 65,9 %
2008: 72,9 %
2009: 79,1 %
2010: 79,8 %
2011: 79,1 %
Irlandia
2007: 25,1 %
2008: 44,1 %
2009: 65,8 %
2010: 82,9 %
2011: 96,2 %
Italia
2007: 103,5 %
2008: 105,8 %
2009: 114,6 %
2010: 116,7 %
2011: 117,8 %
Portugal
2007: 63,6 %
2008: 66,3 %
2009: 77,4 %
2010: 84,6 %
2011: 91,1 %
Fonte: European Economic Forecast – autumn 2009
Bastamentes in Grecia
In Grecia pos li proclamation de un massiv programme de economisation por li detornation de un statal bancrott commensat landal bastamentes de medicos e jurnalistes. In ante ja li instructores hat refusat laborar.
Pos li rating-agentura Fitch yer anc li guidant agentura Standard & Poor’s (S&P) abassat su censura del solventie del land.
S&P ne es convictet, que li mesuras de economisation suffice por limitar li indebitament del state.
EU concordant pri piscatori quotas
Li piscatori ministres del EU decidet pri piscatori quotas por 2010 in li Nordic mare e li Nord-Atlantic.
Por li protection de indangerat species quam morrue e eglefin illi reductet li maximal quantitás por li secuent annu. In contra, li quota por merlucie ha esset augmentat.
Plu ne existe concordie con Norvegia. Oslo e Bruxel disputa pri quantitás por macrel, queles es piscat ac in norveg aquas. Li tractadas va esser continuat in januar.
200 arrestationes durant li clima-sómmite
In Copenhague evenit violent conflictes sur li fund del UN-clima-sómmite.
Demonstrantes construet barricadas e inflammat les. Li dan policie usat lacrimatori gas e aqua-canones contra li huliganes. 200 persones ha esset arrestat.
La Mundan clima-conferentie dura hodie con deliberationes del environmental ministros. Li general secretario del UN, Ban, vole mediar in li conflicte pri financial auxilies por li protection del clima ínter povri e rich landes.
EU: Financial auxilies por clima-protection
Li chefs del states del EU durant su sómmit in Bruxelles semblabilmen attin’et un accorda pri financial auxilies, per queles li minu developat landes va esser subventionat.
Secun informationes de diplomates europa va auxiliar a ti landes per almen 5,4 milliardes de euros. Li sued presidentie del consilie intente attin’er hodie ancor altri promesses con li scope attin’er almen six milliardes.
Per ti moné es intentionat per exemple construer digas contra inundationes.
«Hubble» vide max vel’i galaxies
Li spacial telescop «Hubble» pos su general reparation descovrit li max vel’i galaxies, queles es conosset till nu. Scientificos del NASA informat, que un nov installat cámera inviat inregistrationes de plur milles de stellari systemas al terre, queles antey nequí hat videt.
Ti galaxies trova se in un distantie de circa 13 milliardes de luminari annus e format se supposibilmen 600 milliones de annus pos li Originatori Crac, quel es li massiv explosion, quel secun generalmen acceptat theorie guidat al nascentie del universe. Li images monstra un region del spacie, quel esset explorat de «Hubble» ja in li annu 2004.
Guerre contra Iraq pro mis-information?
Li britannic ex-chef del secret servicie, John Scarlett, distantiat se del raport pri pretendet armes de massiv destruction, quel ha esset presentat 2002 del Blair-guvernament.
In li raport on dí, que Iraq posse lancear armes de massiv destruction intra 45 minutes. Scarlett concedet nu, que to ha esser relatet a combattal munition ma ne a raketes, queles vell posser portar armes de massiv desctruction.
Britannicos e US-Americanos hat appoyat se sur li assertion del raport, por motivar li invasion in Irak.
USA: Atom-discurs con Nord-Coréa
Li Unit States de America commensa direct paroles con Nord-Coréa pri li atomic programma del land. On attende li arriva del special emissario del USA, Bosworth, hodie in P’yŏngyang.
Li scope del ínterparoles es li re-viventation del international tractadas. In april Nord-Coréa ha abandonat li tal nominat Discurs del Six pos critica del Consilie de Securitá del Unit Nationes pri su teste de raketes.
In li Discurs del Six participa Nord- e Sud-Koréa, China, Japonia, Russia e li USA.
Germania vole colorar mal carne
Li german ministra de protection de consumatores, Ilse Aigner, intente prevenir nov scandales de mal carne per un coloric marcagie. «Noi intente colorar carnin decadal’a, por que illi ne posse venir denov in li nutrimentari circulation,» illa dit al jurnal Rheinische Post.
Illa annunciat un iniciative sur europan nivell e sublineat, que un solmen german regulation ne vell haver sense: «Si solmen noi vell colorar li mal carne, it posse esser exportat e re-importat índesignat per índirect vias,» dit li ministra.
Climagate: Pos E-Mail-scandal clima-explorator demissiona
Secret informationes, fals informationes e discreditation. Pos li publication de 1073 E-Mails Phil Jones demissiona quam director del Climatic Research Unit, quel es durant pluri semanes in li public discussion.
Professor Phil Jones, till nu director del Climatic Research Unit (CRU) del britannic East Anglia University, demissionat de su position. Secun raport del Washington Post li demission es un reaction al publication de 1073 E-Mails per hackeros, queles indica dubiós practicas in li CRU.
Li universitate ha acceptat li demission de Jones e nominat it un «important passu» por un índependent exploration in li «Climagate»-incidente. In sam témpor li institution declarat, que ja «plu quam 95 percent» de omni climatic data del CRU es ja attin’ibil por li publico. Li imputation de mani criticos, que Jones e su collaboratores ha retenet important informationes, es ne plu justificat.
Till nu Jones ha firmmen assertet, que li paroles, queles es citat ex su E-Mails, es ruptet ex lor contextu. Concretmen it acte se pri passagies, in queles il utilisat un «trick» por celar un evolution del temperatures. Ma in li E-Mails revela se ancor altri problematic frases. In illi es dit, ínter altricós, que un CRU-critico mey esser publicmen discreditat e informationes pri resultates de explorationes mey esser extin’et.
leave a comment