Li nov religion del clima-protection.

Esque li land del inventores de Otto-motores e Diesel-motores vermen intente abolir les, o va german politicos ancor reprender su senses e stoppar li destrution del economic cordie-ventricul de Germania? Almen li cité de München ha self mesurat e constatat, que li aer es plu pur quam timet e quam mesurat del bavaric environmental officie. On va vider, quel jornalistic medie va rapportar pri to. Lass nos esperar, que anc mult altri citées va controllar li mesuramentes, por evitar prohibitiones de trafíc.

Esque it vermen auxilia al mundal clima, si nor Diesel-autos vetura in ost-europa o si german carbic energi-centrales functiona in emergent landes? On di, que noi quam un rich industrialisat land deve ear in avan, por que altris secue. In tal maniere on motiva anc li energic transition. Ma null land secue nos in li extrem subventionada de regenerativ energies, e justmen, nam in nor lande li emission de CO2 diminue se solmen marginalmen.

Quel environmental problem occide li max mult homes? To questionat ante curt témpor in un conversation con li jornal FAS li danés idealist Bjørn Lomborg. Li responde: li polution del aer intra de domes, proque presc tri milliardes de homes cucina e calidisa per ligne, carton, sterc o carbon. Ecologic scientistes ha calculat, qualmen on posse utilisar un euro in max bon maniere, por far max mult bonu por li clima. Nor resulte es catastrophal: »Por omni euro, quel noi expende in li EU, noi evita solmen 3 centes de climatic secues in li future.«

De ú va venir li currente in li future?

Tal íncommod factes on ne percepte in Germania. Li protection del clima have in grand partes del societé li rang de un ersatz-religion. On decide un extremmen car abandonation del energetic usa de carbon, quáncam nequí save, qualmen on posse rapidmen substituer carbonic e atomic currente, queles hodie consitue plus quam li demí parte del german currente-production. De ú mey venir li additional currente por li sett til deci milliones de politicmen postulat electro-automobiles, on mem ne questiona. Ex francés atom-centrales o polonés carbon-centrales?

Li federal governament leva li clima longmen súper altri important politic campes quam li social campe o li economie. Esque on posse esperar, que li Christ-Democrates ancor reprende su senses e por li commun bon rupte li coalition, antequam li Christ-Democrates lassa se dictar li secuent climasalvation-planeconomie-ley del environmental ministerie, guidat del Socialdemocrates?

(Traduction de ti-ci original commentar.)

Li german secret servicie averta: Mult homes have »colere e odie« contra li politica.

Yer yo traductet un plu long articul del german magazin Focus. It esset un bon exerciment. Ma yo ne es content in omni occasion. Si Vu trova lingual erras o lingualmen dubitabil formulationes, ples commenter sub li articul.


Li Federal officie de protection del constitution averta: Mult homes have
“colere e odie” contra li politica.

Pos li excesses in Chemnitz li Federal officie de protection del constitution ha investigat li atmosferic position in Germania. Su alarmant conclusion in un confidencial rapport: Mult homes desfide li state tam mult, que on deve timer violent actiones mem al punctu de justitie per propri manus.

In li matin del 26 august 2018 in Chemnitz un germano de 35 annus ha esset pun’at, probabilmen de du asylantes con syriac e irakian orígin. Ti acte de violentie evocat indignation in grand partes del population. In li saxonian grand cité evenit quelc manifestationes, in parte organisat de extremistes de dextri, con violenties contra foreneros, policistes e jornalistes.

Pro ti dramatic evenimentes li Federal officie de protection del constitution analysat li atmosferic position del homes in Germania e investigat anc, quam grand es li dangere de un plu e plu grand radicalisation. Li expertos por securitá resumat lor inquietant resultates in un rapport confidential.

Li papere, quel es till nu ínconosset in li publica, porta li titul “Effectes de radicalisation in relation a delictes de migrantes ye li exemple del evenimentes in Chemnitz”. It es un evaluation sin indulgenties del recent social developamentes e da un futuri projection a possibil consecuenties.

In li analyse on di, que li evenimentes de Chemnitz “jetta un strident luce a un potential politic ímbalanse in li Federal republica, quel augmenta se interim in partes del population till colere e odie contra li politica e su representantes”. In Germana dómina – incitat del malcontentie de mult homes – un “politic climate, in quel un violent act de migrantes suffice, por mobilisar un multité de – anc violentie-orientat – subtenentes”.

Li “extrem charjat atmosfere” in Chemnitz es secun evaluation del Federal officie un clar indication, que li malcontentie in partes del population e in cert regiones pri li actual politica in relation a central thematic campes vell posser har attin’et un critic punctu”. It dómina “un profundmen inradicat desfide contra etablisset politicos, lor politica e li medias, queles subtene les, queles interim es classificat de multes quam veritabil ínamicos”.

Quam pruve por li crescent tensiones li expertos de securitá cita inter altris “odiosi missagies” in li social medies. Ta on ha “articulat aggressiv menacies contra politic decisionarios e disseminat violantie-fantasies contra ínamicos quam migrantes e politic contrarios”.

Li novitá – e lu consternant – in Chemnitz ha esset, que li colere, articulat in social retes, ha esset transmisset “sur li strada”.

Li fortie del protestes ha visibilmen suprisat e li agenties de securité e mult politicos. Ma vice calmar li homes e occupar se pri lor anxias, li responsabiles fat un exasperant querelle pri li question, esque in Chemnitz evenit “persecutiones” de forenes o ne. Li cap del Federal officie por li protection del constitution, Hans-Georg Maaßen, negat it e in consecuentie perdit so posto. Li Grand coalition in Berlin stat strett ante li disruption.

Li ardent e in parte hostil debattes ne infortiat li confidentie del homes in li politica – in contrari. Multes sentit se confirmat in lor negativ position al etablisset parties.

In su rapport, quel li Federal officie preparat directmen pos li actes de violentie, it registra, que mult homes in Germania es trublat e dúbita “pri li effectivitá de constitutional processus e de actiones del guvernament sur li campe del politica de securitá”. Illi have li impression, que li state mastriza ni defís quam criminalitá e immigration “ni altri presentationes de problema, directmen ligat a it”.

Quam exemple por li cuidas del homes li expertos nómina “rapportes pri li terroristic menacie per islamistes, deficites de integration de immigrantes o li practica del expulsion de refusat asylantes”. Occasiones quam in Chemnitz multiplicmen format li motive “fundamentalmen criticar politic decisiones del passate e questionar li executiv capabillitá del constitutional state”.

Li observationes del agentie de informationes del intern coincide con opinion-sondagies, secun queles li sentiment de ínsecuritá cresce in li plupart del population. In un representativ sondage del institute Forsa in marte 2018 44 procent del sondat persones indicat, que illi “senti se hodie minu secur quam ante quelc annus”. In li long-temporari studie “Li anxias del germanos” 63 procent del homes articulat cuida, que li germanos e lor public administrationes es supercharjat per li grand númere de fuientes (in li annu passat: 57 procent).

Justmen ti anxias es captet e expluatat de extremistes de dextri e de representantes de populistic gruppes de dextri, on di in li papere del Federal officie. Pos criminal actes quam ti in Chemnitz it es plu facil por les, “vulgarisar lor politic objectives quam presumptibilmen bon-fundat e lor realisation quam necessi”.

Mult homes sin extremistic orientation subitmen ha esset pret, manifestar cude a cude con evidentmen dextri-extrem participantes. Sub li “ligant cramp de un negativ position al asyl-politica del federal guvernament” format se “un mixtet scene ‘apert a dextri'”, averti li Federal officie.

Secun li officie de securitá on “posse percepter un infortiat polarisation del social debatte e un resultant connectibilitá del dextri-extremistic scene al societé del majoritá”. “Con alt probabilitá” on posse expectar, que actes de violentie de asylantes o migrantes anc in li futur va esser usat “de extremistes de dextri e altri anti-asyl-actores por manifestationes de protestation e por actiones”. Chemnitz have por le forsan un “caráctere de modell”.

Violentie de foreneros o terroristic attentates posse omnitémpore e omniloc “evocar simil o mem plu intensiv reactiones”, secun li Federal officie. Appelles a defense e justitie per propri manus deve esser prendet “seriós”.

Li avertimentes del expertos demonstra, ante quam grand defíes sta li Federal republica che li thema del intern securitá. Germania es exposit a “tre concret” dangeres e have dunc beson de “effectiv e bonmen positionat public authoritées de securitá”, dit li nov presdient del Federal officie por li protection del constitution, Thomas Haldenwang, bentost pos su nomination.

Mem si li menacie per li islamistic terrorisme es ancor sempre li max grand problema, su officie va infortiar su cuida pri li extremisme de dextri e forsan li AfD. “Noi deve esser vigilant.”

Dúbitas pri li legitimitá del electiones in Hessen.

position de Hessen in GermaniaLi constitutional judico Joachim Wieland dúbita pri li bon órdine del parlamentari election in Hessen li 28 octobre. Li cause es un ordona del cité Frankfurt al electoral calculatores, abandonar li vota-paperes in li electoral burós.

Joachim Wieland, professor por public jure che li Universitate por administrari sciencies in Speyer e judico che li Constitutional tribunal in Nordrheno-Westfalia, dit al jurnal “Frankfurter Neue Presse”: “Yo ne crede, que to es conform al postulationes a un bon-ordinat curs de un election.” Secun Wieland calculat vota-paperes ne posse esser “simplicmen abandonat in un scole”.

Günter Murr, press-secretario de Frankfurt, confirmat al jurnal, que it esset li unesim vez, que on hat ordonat al electori directores, abandonar li vota-paperes.

Li cité Frankfurt hat in li recent dies concedet “pannes” che li parlamentari electiones. Ínter altris on hat falsmen attribuet quelc centenes de votas ex Frankfurt. Li final resultat va esser publicat hodie, venerdí, li 16 novembre. Eventualmen va evenir desplazzamentes inter li rangs del parties.

Nov chef del conservativ fraction in li german parlament.

Federal cancellaria de Germania Angela Merkel
Li federal cancellaria de Germania, Angela Merkel, recivet un amari debacle per li deselection de su confidente Volker Kauder quam chef del conservativ fraction. Li deputatos de CDU e CSU surprisante abattet sr. Kauder pos 13 annus in officie e electet li ancian vice-chef del fraction, Ralph Brinkhaus, quam successor. Brinkhaus, financial experte ex Rhenania del Nord-Westfalia, till nu ne esset conosset a un grand publico. Il victet per 125 contra 112 voces. Du deputitos detenet se del voce.

Li nov chef del fraction de CDU/CSU in li german national parlament ne comprende su election quam un batte contra Merkel: “Noi Ost-Westphalos ne tendentia al revolte. To es forsan un reform,” dit Brinkhaus in un conversation con li televisori magasin tagesthemen. Il dit, que li deselection de Kauder esset “un totalmen normal democratic processu” e que on interpreta tro mult in relation al question, quo significa su election por li future de Merkel. “Inter me e li cancellario on ne posse metter un folio de paper,” dit Brinkhaus. Secun il li fraction supporta Merkel.

Seniora Merkel nominat li election de Brinkhaus al nov chef del CDU/CSU-fraction un desvictorie. “To es li hore del democratie. In ti existe anc desvictories, e ta es necós por abellar,” illa dit. In sam témpor illa accentuat in relation a Brinkhaus: “Naturalmen yo gratulat le e offertat anc un bon cooperation.” Illa dit, que illa va supportar Brinkhaus, ucunc illa posse. Illa mersiat Kauder pro su labora durant 13 annus quam chef del fraction.

Ucraine interdí reclama por communisme


Ucraine prohibit activ propaganda por communisme e national-socialisme. Propaganda por ti «totalitari regimes e lor symbolica representa un diffamation del commemoration del milliones del victimes del regimes e es interdit», on scri in li ley, quel esset acceptat ye jovedí del grand majorité in li parlamente.

254 del 450 deputites votat por li prohibition, quel vale anc por symboles, nómines de stradas, flaggs, monumentes e commemorativ tabules. Li fabrication e divulgation del symboles es permisset solmen por intentiones de exploration e instruction. Anc por firmas it es despermisset, nominar-se secun guidatores ex li témpor del russ revolution de 1917 e del communistic reyentie.

Qui pecca contra li ley, risca inprisonament de quin till deci annus. Observatores opine, que li ley forsan va esser un base por li prohibition del Communistic Partie, contra quel existe un processu.

Copilote havet un actual certificat de maladie

Secun conossentationes del investigatores li copilote del precipitat avion de Germanwings celat un maladie.

Secun li procuratoría general de Düsseldorf, on ha descovrit un disraffat certificat de maladie por li die del cadida. Secun assertiones de Germanwings it ne ha esset presentat al interprens. Un lettre de adío o un confessori lettre ne ha esset descovrit.

Du semanes ante li cadida li pilote visitat li universitari clinico de Düsseldorf por examinationes, ma il ne trovat se ta por un tractament.

Germania: Crescent númere contra changeament de hore

Presc tri quadrésim del homes in Germania opposi li changeament de hore in li verne e li autumn. 73 % pensa, que li procedura es superflú, e recommenda su abrogation. To es li resultat de un sondagie de opiniones del institute Forsa por li medical assecurantie DAK.

In comparation al annu 2013 li quantitá del adversarios crescet ye 4 procent-punctus. 26 % have li opinion, que li changement de hore es rasonabil.

Athen have ancor moné till 8 april

Secun un rapport de un jurnal li grec governament va haver ancor till 8 april sat mult moné por payar su financial obligationes.

Li german jurnal «Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung» scri con referentie a diplomates, que li EU-commission, basat sur intern calculationes, supposi, que Athen posse payar salaries e honoraries ye li fin del mensu in plen altitá.

Secun li rapport li EU-commission taxa li financial situation del grec governament pos li 8 april quam «critic».

Öcalan postula cessation del combatte

Li imprisonat ductor de PKK Öcalan denove exhortat su partisanes cessar su conflicte con li turc governament. In occasion del kurdic nov-annu il dit, que nu es li témpor, comensar un era del pace.

Li missage de Öcalan ha esset leet in li cité Diyarbakir avan un million de homes. Li chef de PKK postulat un congress, in quel on decide pri un desarmada.

In li german cité Bonn manifestat plu quam 10 000 kurdes por pace e libertá.

Barouphakes: Null budgetari problemas

Gianes Barouphakes Li grec ministre de financies Barouphakes expecta, que su land va regan’ar control pri li budgetari problemas. In li german televisional programma «Günther Jauch» il dit, que actualmen existe solmen «ínsignificant, micri problemas de liquiditá».

Su governament va assecurar, que omni creditores va reciver omni euro, dit Barouphakes. Anc payaments a grec renteros e public officiarios es secur, secun li ministre.

Li bavarian ministre de financies Söder dit, que «li factes in li crise de débite parla un altri lingue».